MILES GLORIOSUS - PLAUTUS

Autor i gènere literari:

Menandro és l'inventor de totes les comèdies de roma.

Miles gloriosus o El soldat fanfarró és una obra escrita per Tito Maccio Plauto, un dramaturg romà. Va néixer l'any 254 aC i va morir el 184 aC. Era humil; va tenir una vida molt atrafagada, i va arribar a tenir una màxima popularitat entre els autors de comèdies romanes. Es conserven una vintena d'obres seves, les quals estaven totes inspirades en models grecs. Manifesta la seva relació amb el poble, el qual dóna a veure en situacions vis comica (força còmica) i es justifica com a hàbil manipulador del llenguatge. En moltes de les seves obres, hi predominen les escenes parlades, cantades o inclús amb acompanyament musical. El seu gènere literari és comèdia.

Argument:

Pirgopolínices, un soldat fanfarró del qual es burlen fins i tot els esclaus, rapta Filocomàsia, una cortesana atenesa, i se l'emporta a Efes amb ell. Casualment, el mateix soldat rep com a regal d'uns pirates Palestrió, criat del jove atenès Plèusicles, l'enamorat de Filocomàsia. Plèusicles viatja a Efes per intentar recuperar Filocomàsia, i s'hostatja a la casa del costat de la del militar. El criat fa un forat a la paret per tal que els enamorats es puguin veure. Escèler, un dels criats del militar, descobreix Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, però ells i Palestrió ho neguen, i li fan creure que ha arribat d'Atenes la germana bessona de Filocomàsia (que era qui s'estava besant amb Plèusicles).

Amb la complicitat de Periplectomen, el vell veí del militar, Plèusicles i Palestrió paren una trampa al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d'ell, i li envien un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrió aconsella al militar que abandoni Filocomàsia, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que, a més a més, li regali les seves joies per guanyar el seu perdó. Plèusicles fingeix ser un capità que ve a buscar Filocomàsia de part de la seva mare malalta. El militar allibera Palestrió en agraïment pels seus serveis, i ell se'n va amb Plèusicles i Filocomàsia, que fingeix una gran pena per haver de separar-se del soldat. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest el reté i l'acusa d'adúlter, i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, Escèler l'informa que ha vist Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, i el militar comprèn que ha estat enganyat per Palestrió i per la seva pròpia vanitat.

Personatges:

Pirgopolinices: és un soldat fanfarró, molt presumit, el qual es creu tot el que li diuen; a més a més, li agraden molt les dones.

Palestrió: és un esclau de Pléusicles, molt llest i astut, el qual sap solucionar tots els problemes. És molt fidel al seu amo.

Periplectomen: és un home vell, molt amable, i ajuda a un amic seu, jove, que té molt problemes. També és molt servicial.

Esceledre: és un esclau de Pirgopolinices, poruc i tafaner. Sempre vol tenir content al seu amo.

Filocomàsia: és una dona discreta i molt modesta. És l'amada de Pleúsicles. Sap fingir molt bé i fa molt bé el que li diuen.

Plèusicles: és l'amant de Filocomasia i està molt entregada a ella, ja que fa tot el que se li diu per a ella.

Acroteleucia: és una cortesana, també molt discreta i modesta, el qual es fa passar per la dona de Periplecomen. Sap fingit molt bé i apart, és una dona seductora i desitjable.

Milfidipa: és la serventa de Acroteleucia, molt útil, modesta i discreta. També se li dóna bé actuar. 

Resum:

Aquesta història se situa a Atenes, Grècia. Plèusicles, un noi jove el qual estimava molt a una cortesana lliure però estava correspost d'amor amb Filocomàsia. Aquest, ha de marxar cap a Naupacte en una missió oficial; aleshores, el soldat d'Efes Pirgopolinices, coneix a una noia la qual se l'emporta d'Atenes, contra la seva voluntat, cap a Efes.
L'esclau de Plèusicles, Palestrió, agafa un vaixell per anar a explicar-li al seu amo el que ha passat amb la seva estimada. Quan anava de camí, el seu vaixell va ser capturat per un vaixell de pirates i ell, va ser venut a Pirgopolinices com a esclau.
Filocomàsia i Palestrió es troben, i ella li demana una solució. De seguida, ell, li excriu al seu amo tot el que ha passat i li comunica que vagi a Efes. Plèusicles hi va se seguida i s'allotja a casa d'un veí de Pirgopolinices, el qual és amic del seu pare.
Palestrió fa un forat a la paret de l'habitació de Filocomàsia perquè així ella pugui passar a casa seva sense que ningú se n'adoni i es pugui veure amb el seu estimat.
Un dia però, l'esclau de Pirgopolinices, Esceledre, els veu junts des de l'impluvi i està pensant de dir-ho al seu amo perquè castigui a la noia. Palestrió però, li diu que no li digui res d'això al seu amo. Llavors, ell pensa en un plà i li diu a Esceledre que aqella noia que havia vist no era Filocomàsia, sinó que era la seva germana bessona que l'havia anat a buscar. Palestrió explica el seu plà a Filocomàsia, a Plèusicles i a Periplectomen, el vell que l'acull.
Una estona més tard, es van inventar un altre plà per aixì poder marxar. Fan creure a Pirgopolinices i a Esceledre que a dona de Periplectomen està enamorada de Pirgopolinices, (Periplectomen no té dona, és una clienta amiga seva la qual es fa passar com a tal). Posen en marxa aquest plà amb l'ajuda d'Acrotelèucia i Milfidipa (la seva serventa).
Pirgopolinices es creu tot el que li diuen i vol casar-se amb la dona del vell, però avans s'ha de desfer de Filocomàsia. Ell li diu que ja no la vol i que se'n vagi. Plèusicles es fa passar per marinar el qual portarà a  Filocomàsia (la seva suposada germana i la seva suposada mare) de retorn a Atenes i la va a buscar a casa de Pirgopolinices. Filocomàsia fa veure que l'estima molt i que li sap molt de greu separar-se d'ell, però marxa finalment amb Plèusicles i Palestrió que també se'n va amb els dos. Al final de la obra, Pirgopolinices se n'adona de que l'han estadat estafant i queda com una home enganyat i defraudat.