Àgora d'Atenes

L'Àgora d'Atenes era un centre cívic i s'hi trobaven els organismes de l'Estat; també s'hi comerciava. Té diferentes funcions: polítiques, socials i religioses. Era un lloc on els etenesos s'hi reunies per intercambiar ideea y comerciar entre ells, dialogar, criticar al gobern de la ciutat, etc.

Era un ample espai obert i s'hi trobaven edifics administratius, temples, tribunals de justícia, teatres, escoles, serveis públics, biblioteques i pòrtics.

Hi havia diferents edificis:

-Estoa: edifici amb forma rectangular, de gran longitud, seguit per una filera de columnes. Allà s'hi albergaven els pelegrins, i també servia per al comerç.

-Temple: s'hi feien petites representacions religioses, i s'hi reunia tot el poble.

-Odèon d'Agripa: lloc destinat als concerts musicals. 

-Bouleterión: era la cambra del Consell.

Via Panatenaica: era la principal entrada al recinte i atravessava tota la ciutat, desde l'Acròpolis fins a Kerameikos. La dividia en dos parts.

Bouleuterion: era l'edifici on es reunia la boulé, el consell. L'edifici era quadrangular, de 50 metres de costat; constava d'un pòrtic amb un pati de columnes, i també una sala de sessions.

Al principi estava format per 400 "bouleutas", però posteriorment van augmentar a 500. Eren elegits cada any, per mitjà d'un sorteig, entre els ciutadans de més de 30 anys, i rebien una paga de 5 "òbols". 

De dia i de nit hi havia sempre un mínim de 17 consellers disponibles per atendre qualsevol assempte urgent.

Stoa Poikilé: era un monument situat al nord de l'Àgora que va ser descobert el 1981. Tenia columnes d'oriques a l'exterior i jòniques a l'interior. Estava orientada cap al sud ja quehi entrava la claror del sol a l'hivern.

Després de ser construir, va ser adornat amb pintures, i d'aquí ve el nom de Poikile (pintat). En aquestes pintures s'hi van representar les victòries militars, ja siguin històriques o mitològiques d'Atenes. També hi havia a dins de la Stoa, escuts de bronze i armament que van agafar als que van vèncer.

El monument es va mantenir en un bon estat durant més de 6 segles; però quan Atenes va ser saquejada al 267, es van endur les obres més fàcils de retirar.

Hefesteion: és el temple millor conservat de l'antigüitat. Està construir de màrmol entre els anys 460 i 415 aC. És un temple dòric i té 6 columnes al front i  13 als laterals. Estava fet a partir del Partenó ja que te les mateixes proporcions i la mateixa decoració (tenia estatues d'Atenea i Hefest fetes per Aclámenes). No se sap qui va ser l'arquitecte però la majoria d'historiadors creuen que podria ser obra d'Ictino (el que va construir el Partenó).

Desde el segle VII fins l'any 1834, el Temple d'Hefesteion va ser una església cristiana.

Tholos: era l'edifici el qual els 50 bouleutes del Bouleuterion es reunien per menjar amb els diners públics. Era un lloc relativament petit ja que només hi cabien 25 divans. Estava format per una sala de planta circular sostinguda per sis columnes centrals amb una porta que s'obria al costat oest. El sostre era cònic i estava cobert en part amb teixes de terracota.

Areópago: és un petit turó de 115 metres d'altura situat a l'oest de l'Acròpolis i erael lloc on es renuia el Consell del Areópago; aquest consell controlava als magistrats, custodiava la Constitució, interpretava les lleis i jutjava als homicides,. Amb les reformes que va fer Solón i la creació del Consell dels Cuatrecents (Boulé) el poder del consell va anar disminuint.

Actualment, es conserven 250 metres del carrer del Aerópago.

Altar dels dotze déus: aquest altar estava dedicat als dotze déus adorats en l'Antiga Grècia, que eren: Zeus, Hera, Posidó, Deméter, Hestia, Apol·lo, Artemisa, Hefest, Atenea, Ares, Afrodita i Hermes. Estava situat al nord de l'Àgora, prop del Temple d'Ares, i va ser el punt zero desde el qual es calculaven les distàncies dintre de la ciutat d'Atenes.

Sobre els anys 490 i 470 aC es va fer una dedicatòria a l'altar.