lunes, 12 de mayo de 2014

EMPORION - Museu

A Empúries hi ha una seu importants del Museu d'Arqueologia de Catalunya, situat al monestir de Sant Pere de Galligants.

1)Mosaic d'Ifigènia: es va trobar a la meitat delsegle XIX. Mesura 0,55 metres d'amplada per 0,60 metres de llargada. Actualment es troba al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Fa referència al sacrifici d'Ifigènia, filla d'Agamenón, rei de Micenes; ell, havia de sacrificar a Ifigència en nom de la deesa Artemisa així ell i la seva flota podia continuar avaçant cap a la guerra de Troia; a l'hora del sacrifici però, la deesa va tenir pietat de la noia i en el seu lloc va posar un cèrbol.
En el primer plà de cuadre hi apareix un altar, envoltat de branques i un bucráneo. A l'esquerra de l'altar es troba Agamèmnon, Ulisses i Ifigenia; a la dreta hi apareix Menelao i Calques. A segon plà hi ha quatre joves. Hi podem observar també una estatua petita d'Apol·lo; darrere hi ha Diana amb un cèrvol i uns xipres.


2)Estatua d'Escolapi: aquesta estàtua es va trobar el 1909 a Empúries. Media 2,5 metres: estava dividida en dos blocs de màrmol: un pel cap i pel tronc (casi despullat) i l'altre era la resta del cos, elq ual estava vestit amb una manta i sandalies. Als seus peus hi ha una serp, la qual simbolitza el seu poder curatiu, ja que ell era el déu de la medicina; era capaç de tornar la vida als que havien mort.

EMPORION - La ciutat romana (oppidun)

a)Fòrum: era una plaça pública i era on s'hi distribuien els principals edifics de la ciutat (religiosos, comerciants i administratius). Hi havia un gran temple que va ser construït en època republicana i mirava cap al sud; aquest temple estava dedicat a Júpiter, Minerva i Juno. A l'est del fòrum hi havia una basílica i una cúria (època de l'emperador August). Quan es va construir aquesta plaça, la importància del àgora va anar disminuint, ja que moltes de les funcions que s'hi feien, van passar a fer-se al fòrum.


b)Muralla: va ser construïda a finals del segle II aC. La part que s'ha conservat més bé està situada al sud i consta d'un mur recte, sense cap torre, i dividit en dos parts: la de l'interior que està feta amb pedra calcària, i la superior feta amb formigó de calç, sorra i pedra. Aquesta muralla no era defensiva, sinó que delimitava el recinte de la ciutat i ho diferenciaven de la part agrícola. Només media uns 3 metres i és degut a l'absència de torres i a entrades sense fortificar.


c)Villae i Insulae: gràcies ales excavacions que es van fer a la ciutat, es pot calcular que la ciutat tenia uns 4000 habitants. Les cases que hi havien podien ser de 3 maneres: villae, insulae i domus; les que abundaven més eren les domus de les famílies riques situades sobre el port, amb peristil i hortus; tenien jardins i decoració de mosaics en blanc i negre i pintures murals.






EMPORION - Polis grega

Un grup de comerciants de Focea (Força, Turquía), a principi del segle VI aC, van ser els primers grec que van anar a Sant Martí d'Empúries. Avans, aquest territori estava ocupat per poblats indígens des del segle IX aC.
Els dos nuclis que constitueixen la ciutat d'Emporion (que en grec significa "mercat" o "lloc de comerç") són el núcli de Sant Martí i el sector de Neápolis (ciutat nova), amb la finalitat de comerciar i accedir als recursos metal·lúrgics del sur de la península. El 1908 es va iniciar una recuperació institucional d'Emporion; les excavacions fetes a aquesta època van treure de l'oblit la ciutat grega, i podem conèixer l'arquitectura i l'urbanisme que tenia en la seva època. Els santuaris religiosos que hi havia eren el de la mare de déu de la Medicina, Ascepi, i la seva estàtua; destacaven també els llics polítics i comerciants.


a)ÀGORA: és una gran plaça central i estava envoltada de porxos i hi havia estàtues dels personatges públics de moment; s'hi feien accions polítiques, de comerç i culturals; travessava el carrer principal; era una plaça tancada, rectangular i limitada per un simple pòrtic. Va ser construïda durant la primera meitat del segle II aC, en època de la ocupació romana. Durant la època hel·lenística van posar una stoa al àgoraL'àgora i va ser aquí opn es van fer totes les activitats polítiques, socials i econòmiques. estava situada al centre de Neàpolis.



b) TEMPLE D'ESCULAPI: és un temple dedicat a Esculapi; a l'exterior hi havia un estadi el qual s'hi realitzaven competicions deportives i, a l'interior, hi havia una estatua que media 2,5 metres: estava dividida en dos blocs de màrmol: un pel cap i pel tronc (casi despullat) i l'altre era la resta del cos, elq ual estava vestit amb una manta i sandalies. Als seus peus hi ha una serp, la qual simbolitza el seu poder curatiu, ja que ell era el déu de la medicina; era capaç de tornar la vida als que havien mort. Esculapì va morir a causa d'un llampec que li va llençar Júpiter.
El temple tenia 4 portes per accedir-hi i un pòdium. L'estructura de l'edifici estava inclinada cap endevant per representar que escoltava als humans.












domingo, 11 de mayo de 2014

Excursió Tàrraco Romana

El passat 10 d'abril els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de llatí i grec vàrem fer una excurció a Tarragona.


En primer lloc vam visitar la muralla: va ser una de les primeres obres que els romans van fer a la ciutat de Tàrraco. La muralla rodeja tot el casc antic de la ciutat  i està estructurada de diferentes maneres: les primeres pedres, les situades a baix de tot, són les que van posar els romans i són quadrades i estan perfectament col·locades. Més tard, a l'Edat Mitjana, es va construir un segon cos de la muralla. A la muralla s'hi conserven tres torres de defensa: les de l'Arquebisbe, Cabiscol i Minerva.





















Avançant pels voltants de la muralla, ens vàrem trobar una estàtua de la Lloba Capitolina, d'August, i una inscripció llatina.





Seguidament, vam veure el temple, per l'exterior: és el temple d'August,el qual podria ser el primer temple dedicat a ell fora de Roma. L'existència d'aquest temple és degut a gràcies al descobriment d'unes monedes amb la imatge d'August en cada una d'elles i darrere, un temple. El temple va tenir diferentes funcions: a la meitat del segle V i principis del VI era i feia la funció de temple; més tard, es va desmuntar i va passar a ser una catedral visiòtica; finalment, al segle XII va passar a ser una catedral, la qual és com la podem veure actualment.


Després, vam anar al Fòrum Provincial: va ser construït el 73 dC. i va ser usat fins a meitat del segle V. Te un gran tamany ja que està constituït per dues plaçes les quals albergaven els edificis administratius, religiosos i culturals de la ciutat de Tàrraco. El pretori és una torre que dóna entrada al Fòrum Provincial. En ell, hi ha una sèrie de bòvedes.


Seguidament de visitar el Fòrum, vàrem anar a l'amfiteatreera l'escenari de combats de gladiadors, caceres d'animals salvatges i altres espectacles. L'amfiteatre de Tarraco es va construir a finals del segle I o primera meitat del segle II a.C. Les seves mesures totals són de 109 per 86 metres i hi havia unes graderies construïdes damunt del pòdium per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres; cabien uns 14.000 espectadors. Estava situat fora del nucli urbà, en una zona de pendent que col·laborava a la consitència de la construcció i facilitava l'acústica.
Es va construir a l'actual plaça del Miracle.
Vam tenir la sort de poder anar a l'interior de l'amfiteatre i poder observar-lo personalment.


Després, vam veure el circl'edifici va ser construit en època de Domicià, a finals del segle I d.C i es va edificar sobre el solar de l'antic praesidium, situat a la part alta de la ciutat. Va ser l'edifici públic amb més popularitat Era un espai acondicionat per a les curses de carros, amb una pista allargada, l'arena, dividida per una barrera, l'spina o eurypus. Mesurava 325 metres de llarg i 115 d'amplada.Al voltant de l'arena hi havia les graderies per al públic que estaven fetes amb opus caementicium i opus vitatum; hi havia també unes escales per poder accedir a nivells superiors.


Després d'haver visitat els llocs més emblemàtics de l'antiga Tàrraco Romana, vàrem veure una obra de teatre: "El soldat fanfarró" (Miles Gloriosus), de Plauto. Hi van assitir diferents instituts de tota Catalunya amb els alumnes de llatí i grec. Avans de començar l'espectacle,m un grup de joves ens van donar la benvinuda amb una petita orquestra i, els alumnes anaves a ballar. L'obra de teatre va ser interpretada pels alumnes de l'institut fuente Nueva de Morón de la Frontera (Andalusia) i el grup s'anomena In Albis. L'obra va ser molt divertida m'agradaria felicitar als actors que van aconseguir que tots passessim una estona molt agradable i entretinguda.




domingo, 27 de abril de 2014

Itinerari pel Peloponès

Micenes: (Μυκῆναι Mykênai, en grec antic). Durant el segon mil·lenni va ser una gran fortalesa militar, fundada el 1500 aC, que va dominar gran part del sud de Grècia. Actualment és un jaciment arqueològic degut a l'esmentat anteriorment; està situat a 90 kilòmetres al sud-oest d'Atenes.
Hi van fer una sèrie d'excavacions, la primera, data a l'any 1841, restaurant la Porta dels Lleons: va ser construida l'any 1250 aC i, és l'execució arquitectònica més coneguda i característica de la ciutat de Micenes. La ciutat va lluitar en les batalles de Termòpiles i de Platea durant les Guerres Mèdiques. En la mitologia, Agamenón, rei de Micenas, és el líder dels grecs després de guanyar la Guerra de Troya.

Epidauro: (en grec Επίδαυρος, llatí Epidaurus). Va ser una ciutat situada a l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponès. Va ser una ciutat-estat i el seu territori va quedar bastant reduit; s'anomenava Epidauria. La ciutat original es va expandir agafant terreny del nord i del sud.
Antigament, s'anomenava Epícaro, pero segons Aristòtil, la ciutat va ser colonitzada pels jonis procedents de la Tetràpolis àtica.
La ciutat va ser governada per reis (monarquia), però més tard es va substituir per l'oligarquia. Seguidament, els tirans van ser els que es van ocupar de la ciutat.

Olimpia: (Ολυμπία, Olympía, en grec). Va ser una ciutat de l'antiga Grència, situada al peu del mont Cronio. Aquí, s'hi van celebrar els primers Jocs Olímpics (cada quatre anys), els quals daten a l'any 778 aC. És coneguda també per a ser un centre religiós i per la gran estatua d'or i marfil feta per Fidias. Els arcadis van atacar la ciutat a causa de les grans riqueses i tresors que hi tenien. La ciutat va ser també, el protectorat d'Alexandre el Gran. L'any 1829 els francesos van fer les primeres excavacions, seguits pels alemanys, els quals van descobrir una estatua d'Hermes.
Als actuals Jocs Olímpics, la flama olímpica s'encèn a l'estadi d'aquesta ciutat i després, és transportada amb una torxa fins on s'acullen els jocs, passant avans però per les principals ciutats d'arreu del món.

martes, 22 de abril de 2014

Les Guerres Mèdiques

Primera guerra mèdica:
Va començar amb la invasió de Persa i Grècia. Van començar l'any 492 aC i va acabar (amb la victòria dels atenesos) a la batalla de Marató el 490 aC.
La invasió persa va ser produïda amb una intenció de càstig a Atenes i Eretria per haver donat suport a les ciutats jònies durant la rebel·lió que van fer contra els perses a l'Àsia Menys perquè els perses estaven dominant el seu territori. La invasió consta de dues campanyes:
Primera: els perses van obligar a Macedònia posar-se del seu bàndol però, no obstant això, no van poder seguir avançant perquè la flota de Mardonio (qui va dirigir la primera campanya) va ser destruïda a causa d'una tempesta a la costa de la Muntanya Athos. Un any més tard, Darío va enviar ambaixadors a Grècia exigint una submissió, i totes van cedir menys Atenes i, llavors, Esparta va quedar en guerra amb ell .
Segona: Va ser l'any 490 aC, va ser dirigida per Datis i Artafernes. Primer van anar a l'illa de Naxos i la van incendiar; a continuació van anar a les illes Cíclades i les van nomenar territori dels perses. Quan van arribar a Grècia, específicament a Eretria, la van capturar: van arrasar la ciutat i els seus ciutadans van quedar esclavitzats pels perses. Més tard , i finalment, es van dirigir a l'Ática, van desembarcar a Marató i van anar camí a Atenes on van ser rebuts amb un exercit d'atenesos que, tot i ser petit, els van guanyar a la Batalla de Marató.




Segona guerra mèdica:
Aquesta va ser la segona invasió dels perses a Grècia on es va produir aquestes anomenades guerres mèdiques o també guerres greco - perses. Es van produir durant els anys 480-479 a.C.
El rei Jerjes (fill de Darío) de Pèrsia tractava de conquerir Grècia i per això es va produir la segona invasió malgrat haver estat derrotats en la invasió anterior. Jerjes va estar molt de temps planejant aquesta segona invasió. La invasió va començar l'any 480 aC, Hel·lespont, Tràcia, Macedònia i Tessàlia, es van rendir davant de JerJes; només ho va tenir més difícil amb Termópilas que va ser quan la flota persa va ser bloquejada per una flota aliada a l'estret d'Artemisa. En la batalla de Termòpiles, l'exèrcit va frenar l'exèrcit dels perses durant dos dies; després van ser atacats pel flanc des d'una muntanya. L'altra flota també va resistir els dos dies amb atacs perses a la Batalla de Artemisa, però quan va arribar la notícia del desastre a Termòpiles, es van retirar a Salamina.
Després de la batalla de les Termòpiles, Beòcia i Àtica van ser agafades pels perses, i van cremar Atenes.
Un altre exèrcit estava situat a l'estret d'Istme de Corint protegint al Peloponès dels perses. Tots dos exèrcits buscavan la victòria naval decisiva.
El general atenès va portar als perses a l'estret de Slamina, on naus perses van ser destruïdes per una flota grega a conseqüència d'una desorganització. Aquesta victòria va impedir que la invasió fos tan ràpida, i per no quedar atrapats en Europa, Jerjes es va retirar a Àsia .
L'any següent els grecs van fer l'exèrcit més gran i van anar en direcció nord, a Istme, per derrotar a Mardoni. En la següent batalla de Platea, la infanteria grega va tornar a derrotar als perses i van matar Mardoni. El mateix dia, al mar Egeu, els grecs van destruir les restes de l'armada persa en la Batalla de Micala, fent així que la invasió acabés.



martes, 8 de abril de 2014

HISPANIA ROMANAE - TEMPLES

Temple de Vic: va ser descobert en perfectes condicions l'any 1882 quan van enderrocar el Castell dels Montcada, el qual estava inclòs com a pati. La seva consrtucció data al segle II.
El temple és hexàstil: pòrtic de sis columnes amb capitells corintis que aguanten un frontó; a més a més, té una columna lateral per completar l'espai del pòrtic. Tot el conjunt està construït sobre un pòdium el qual s'hi accedeix per mitjà d'unes escales situades a la façana central.