Les termes en el món romà

Termes romanes

Eren llocs públics destinats als banys típics dels romans. Les primeres termes eren la balnea o balneum i després van ser les thermae o therma. 
Al principi eren banys privats però després van ser públics.
També s'hi podien fer activitats lúdiques o reunions de la gent que no ho podia fer a casa seva.
Les termes servien per a la neteja del cos i de l'ànima.

Parts de les termes:

-Apodyterium: eren els vestuaris; hi havia un banc que envoltava tota la sala i la gent allà es sentaven mentre es despullaven. Hi deixaven la roba fins que marxaven, però també s'hi feien espectacles. Estaven a prop de les entrades i estaven bastant decorades.

-Laconium: era una sala petita, circular, d'altes temperatures per a suar (Sudoració en sec). Tenia una obertura al sostre per baixar o pujar la temperatura.

-Tepidarium: era el bany d'aigua tèbia, ni freda ni calenta. Era calentada per un sistema del hipocausto o de calefacció sota terra. Era el gran recinte central. Estava adornat amb els màrmols i mosaics més rics. Tenia molta llum, ja que hi havia unes finestres als costats. 

-Caldarium: era la sala on hi havia els banys d'aigua calenta i la temperatura era molt elevada. Hi havia diverses piscinae d'aigua calenta o banyeres individuals. Perquè la sala estes calenta, al terra, hi havia un sistema de forns subterranis i unes grans calderes metàl·liques. Podriem dir que era com les nostres saunes.

-Frigidarium: era la sala on hi havia unes grans piscines d'aigua freda. La gent hi anava després d'haver-se banyat al calidarium i tepidarium ja que s'utilitzava per obrir els poros de la pell i l'aigua freda els tancava. Aquesta sala estava al costat nord de les termes.

-Hipocaustum: era una cambra subterrània el qual hi havia un forn que transmitia l'aire calent per escalfar la cambra que estava damunt d'aquesta.

-Piscinas (natatio): era una piscina d'aigua freda i no tenia calefacció;  estava situada normalment a l'aire lliure i servia per nadar.

-Palestra: era l'escola de lluita. Allà s'hi feien les pràctiques que necessitaven molt espai. També servia per a l'entreteniment, per a fer-hi discussions filosòfiques i intel·lectuals.
El terra i les parets estaven decorades amb famosos atletes, déus o herois. Normalment hi havia música als entrenaments i competicions.

 

Llocs d'Hispania on es conserven restes de termes romanes:

-Constantí
-Valduna (Astúrias)
-Campo Valdés (Guijón)
-Cabeza de Alcalà
-Trajano
-Barrio del foro romano (Cartagena)

Els 12 déus de l'Olimp

Els dotze déus de l'Olimp eren: Zeus, Hera, Poseidó, Dioniso, Apolo, Artemisa, Hermes, Atenea, Ares, Afrodita, Efesto i Deméter.

ZEUS: Zeus és el pare dels déus i dels homes i gobernava als déus del Mont Olimp com un pare a una família. Era el déu del cel i del llamp. En la mitologia romana és conegut com a Júpiter.
Els seus atributs són: El llamp (poder sobrenatural i vitalitat), l'àguila (llum i reialeza), el toro (poder i fecunditat) i el roure (valentia, fortaleza i majestuositat).
S'acostuma a representar de dues maneres:

La ègida és l'escut que utilitza Zeus, creat per Hefesto. Tenia un cap de Medusa al centre. Quan Zeus l'agitava bruscament, el cel es cubria de núvols i es produia un tornado.

Descendència de Zeus:

Històries de Zeus:
Calisto: Zeus es va enamorar de Calisto quan la va veure. Ell sabia que seria rebutjat i va agafar la forma de Artemisa; però també diuen que era la forma de Apolo. Aquesta unió va ser a Arcade. Artemisa es va enfadar i va convertir a Calisto en ossa i després la va matar. Zeus, finalment la va convertir en una constel·lació.

Antíope: era filla de Asopo i tenia una gran bellesa. Zeus la va estimar i la va deixar embarassada. El seu pare es va suicidar per deshonor i va dir al seu germà que es vengés de Zeus. Va matar als seus dos fills i ella la va maltractar.

Ganimides: Zeus estava cansat de tenir relacions amb dones i va escollir al noi més guapo de la terra per tenir relacions amb ell en forma d'àguila. Va ser el seu amant preferit. Finalment, Zeus va pujar a Ganimides al cel i el va convertir en constel·lació.

HERA: Hera és la deessa del matrimoni, de les dones casades i del naixement.
Els seus atributs són: el magraner, el paó i la diadema. En la mitologia romana és coneguda com Juno.
Els seus pares eren Cronos i Rea; els seus germans eren Posidó, Hades, Demèter, Hestia, Zeus i Quiró; els seus fills eren Ares, Enió, Hebe, Ilitia, Hefest i Eris. El seu marit era Zeus i li va ser moltes vegades infidel.
Hera va ser empassada pel seu pare degut a una profesia que deia que un dels seus fills li prendria el trò.

Històries d'Hera:
Lamia: Lamia era una reina de Libia i Zeus l'estimava. Hera la va transformar en un monstre i va matar als seus fills. També es diu que primer va matar als seus fills i va ser el seu dolor el que la va convertir en un monstre. Lamia,va ser maleïda amb la incapacitat de no poder tancar els ulls, així sempre hauria de veure la imatge dels seus fills morts. Zeus va concedir a Lamia que es pogués treure els ulls per descansar i després tornar a posar-se'ls.

POSIDÓ: Posidó és el déu del mar, de les tormentes i dels terratremols. Una versió diu que quan va néixer va ser empassat per Crono junt amb els seus germans, però després Zeus els va salvar.
Els seus atributs eren el cavall i el trident. En la mitologia romana és conegut com Neptú.

Urano

Gea

Rea

Crono

Otros Titanes

Hera

Zeus

Poseidón

Hades

Hestia

Deméter

Posidó es va barallar amb Zeus, el seu germà i s'hi va revel·lar; com a càstic va ser desterrat de Troya i juntament amb Apolo van haver de construir el mur de la ciutat.
Un dels fills de Posidó era Tritó, que tenia mig cos en forma de peix i anunciava l'arrivada dels seus pares amb un cargol de mar.

DIONISO: Dioniso és el déu del vi i inspirador de la bogeria ritual i l'èxtasi; és també el déu de l'agricultura i del teatre. És conegut com el Libertador.
Els seus atributs són en forma de cabrit a la infància. Un carro tirat per panteres i adornat amb pàmpols i heura i està armat amb tirs, una llarga asta adornada amb heura.
També se'l coneix amb el nom de Baco.

És fill de Zeus i Sèmele.La seva mare es va morir per la por que sentia al veure tot el poder que li va mostrar Zeus. Ell sabia que Sèmele estava embarassada i li va agafar el nadó i se'l va cosir a la cuixa.Per això se'l coneix com el "nascut dues vegades".
Quan va néixer Dioniso, Hera, l'esposa de Zeus, va demanar als Tritans que el matéssin així tots els desitjos que tenia cualsevol deesa o mortal cap a Zeus desapareixerien. Els Tritans van destrossar el seu cos i van ficar els seus trossos a cuinar. La seva àvia Rea, mare de Zeus, va veure com el mataven i va agafar als trossos de Dioniso i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original.
Quan va creixer, Dioniso va descobrir el vi, Hera el va embogir i va vagar per Egipte i Síria, arribant a Frigia on el van rebre Cibeles, purificant i iniciant en el seu culte. Des de llavors sempre l'acompanyen sàtirs, bacants i altres bèsties.

Esva casar amb Ariadna, filla de Minos de Creta, el qual van ascendir els dos a l'Olimp.

APOLO: Apolo és el déu de loa medicina, de la bellesa masculina, de la musica i de la poesia. També ho va ser del sol en substitució a Hèlios.
Els seus atributs eren l'arc, la fletxa i una lira; també el plectre i l'espasa. El llorer és l'arbre que li és consagrat, ja que l'utilitzava per elaborar la corona de la victòria dels Jocs Pitis, que es celebraven en honor seu cada quatre anys a Delfos. La palmera també li era consagrada perquè havia nescuta sota d'una a Delos. En la mitologia romana també era anomenat Apolo.

Històries d'Apolo:
Níobe: Níobe era la reina de Tebes i dona d'Amfíon. Ells xulejava de que havia tingut catorze fills, set homes i set dones, encanvi Leto, mare d'Apolo, només n'havia tingut dos. Apolo va matar als fills de Níobe mentre practicaven atletisme. Va fer servir fletxes enverinades (algunes versions diuen que els fills van ser perdonats). Amfíon va veure els seus fills morts i es va suicidar (o assassinat per Apolo). Níobe va fugir al mont Sipilos i es va convertir en pedra mentres plorava.

ARTEMISA: era la deessa de la caça, dels boscos i les muntanyes i del regne animal; també ho era de la Lluna i de la castedat.. Era filla de Zeus i Latona i germana bessona de Apolo. En la mitologia romana era anomenada Diana.
Els seus atributs eren: l'arc i les fletxes (causaven la mort immediata i malalties a les dones), el carro (estava fet d'or i era tirat per cuatre cervols) i, les llançes i xarxes, la lira i els animals.

Quan tenia 3 anys, Artemisa li va demanar al seu pare Zeus que li concedís uns desitjos: va demanar ser verge tota la vida i no ser atrapada en el matrimoni; gossos d'orelles tallades; cèrvols per tirar el seu carro; 20 nínfes com a companyes de caça i 60 ballarines oceànides, totes de 9 anys. Zeus va accedir als seus desitjos. Artemisa va ser eternament jove.

HERMES: Hermes era el missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatges, dels oradors, de l'enginy, dels literaris i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures i en general del comerç, de l'astúcia dels lladres i dels mentiders. Era fill de Zeus i de Maia. QUan era molt petit es va escapar de la muntanya on va néixer i va arribar a un camp on hi havia vaques que pertenyien a Apolo. Sense que ningú el veies se les va emportar i en va matar una per a fer un sacrifici. Quan Apolo va descobrir el robatori va prometre una recompensa per trobar al lladre. Silè i els seus companys, atrets pel premi, van trobar a Hermes a ña cpba de Cil·lene. Apolo el va acusar d'haver-li robat les vaques i d'haver-ne matat una davant del seu pare, Zeus- Ell negava que un fill seu, tant jove, hagues comès un delicte com aquest, però finalment Hermes va confessar que ell n'era el responsable. Apolo va demanar que li tornes les vaques, però Hermes li va regalar una lira que va inventar ell mateix amb una closca de tortuga i les tripes d'una vaca. El regal li va agradar tant que va deixar que es quedes amb les vaques.

Els seus atributs eren: les sandàlies alades (li permetien córre grans distàncies en poc temps), el caduceu (una vara que era el distintiu dels missatgers i dels embaixadors de Grècia) i el pètasus (un barret que el protegeix del sol durant els seus viatges).
En la mitologia grega és anomenat Mercuri.

ATENEA: Atenea és la deessa de la saviesa i de l'artesania; també és deessa de la guerra i protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec. Era filla de Zeus i Metis; quan ell es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera. QUan va arribar el moment del part, Zeus tebia mal de cap, tant fort que va demanar a Hefest que li obrís el cap amb una destral, i així va néixer Atenea ja adulta i armada. No va ser mai nena, mai va tenir parella ni cap amant i es va mantindre verge, tot i que es diu que va tenir un fill.
En la mitologia romana s'anomena Minerva.

Atenea no té gaires mites propis, sinó que sovint apareix en la mitologia grega ajudant a altres gerois en les seves aventures. Va ajudar a Hermes amb els seus dotze treballs, a Perseu contra Medusa, a Aquil·les a guanyar Hèctor i Odisseu a tornar cap a Ítaca del seu llarg viatge. També va ajudar a molts herois grecs en la Guerra de Troya i va lluitar al costat de Zeus contra els Gegants.

.

ARES: Ares és el déu olímpic de la guerra, de la força brutal i la violència. És fill de Zeus i Hera. Sempre va ser desconfiat pel helenos perquè a vegaddes se'n anava a un vàndol i a vegades amb un altre. Provocava plagues i epidèmies. Era odiat per la resta dels déus, a causa del seu caràcter sanguinari i salvatge.
A la majoria dels mites apareix a les batalles i combats, però no sempre guanya. Per exemple, a la batalla de Troya, Ares lluitava al costat de Hèctor, i es va trobar amb Diomedes. La lluita es va fer amb fletxes; Atenea hi va intervenir.
Els seus atrubuts eren: l'armadura de bronze, i la llança.
Va tenir dos fills amb Afrodita Deimos i Fobos.
En la mitologia romana és anomenat Mart.

AFRODITA: Afrodita és la deessa de la luxuria, de la belleza, de la sexualitat i de la reproducció. Els seus apres eren Urà i Dione; va néixer de l'espuma del mar després de que Cronos castrés a Urà i tirés els seus genitals al mar; per això se li diu la "sorgida de l'espuma". No va tenir infància, ja va néixer adulta.

Es deia que podia fer que qualsevol home s'enamores d'ella només mirant-lo als ulls. Srgons alguns mites, Afrodita practicava la prostitució religiosa en temples i santuaris.
Es va casar amb Hefest (Zeus la va casar amb ell perquè no hi hagues violència entre els déus a causa de la seva bellesa)i van tenir un fill Hermafrodit però més tard el va substituir per Ares, també es va casar amb Dioniso el qual van tenir dos fills Harmonia i Eros; es caracteritza per la seva infidelitat.

HEFESTO: Hefesto és el déu del foc i de la forja; dels ferrers, artesans, escultors, dels metalls i de la metalúrgica. Era molt apreciat a les indústries, especialment d'Atenea. Era bastant lleig i coix; també tenia càncer a la pell. Era fill de Zeus i Hera. En la mitologia romana és conegut amb el nom de Vulcano.
Els seus atributs són: el martell, les tenalles, l'enclusa i la destral.

Hefesto era un déu coix, ja que Hera estava enfadada amb Zeus per Heracles i Hefesto, va sortir a defensar a la seva mare, però Zeus el va agafar per un peu i el va fer fora de l'Olimp. Va estar caient durant un dia i va arrubar al final a la illa de Lemnos, on va quedar molt mal ferit. Va ser recollit per els Sintios, que el van reanimar i el van ajudar a sobreviure, però no van poder fer que no es quedés coix per sempre. Hi ha altres versions, com que va néixer ja coix i que la seva mare l'amagava perque li feia vergonya i el va tirar des de l'Olimp. Va caure a l'oceà i va ser rescatat per Tetis i Eurinome. Per venjar-se de la seva mare, va fabricar un trono d'or perquè quan s'hi assentes l'agaféssin, i el va enviar a Hera la qual va caure a la trampa i quan es va assentar no va poder sortir; però amb l'ajuda dels deus va ser rescatada ja que van fer que Hefesto puges a l'Olimp amb un ase i la desfes.

DEMÉTER: Deméter és la deessa de la Terra. Era la personificació de la terra nutridora, de la terra com a base d'aliments i de la vida. Era la deessa protectora de l'agricultura i dels camps cultivats. És també la vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Era filla de Cronos i Rea; per tanbt, germana de Zeus. En la mitologia romana se la coneix amb el nom de Ceres.
Els seus atributs són: el tron, l'espiga, la torxa, la hoz, la diadema i el ceptre.
Va ser devorada per el seu pare just va néixer; després va ser vomitada amb l'ajuda del seu germà Zeus.
Va tenir una relació amorosa amb Yasón i va tenir un fill Pluto. També va tenir una relació amb Zeus despres que ell guanyes contra els Gegants. Van tenir també una filla, Perséfone.

Teatre grec i romà

TEATRE GREC
Al teatre grec les graderies estaven situades sobre una muntanya. L'orquestra era circular i els actors hi actuaven.
L'escena s'utilitzava com a teló de fons.
La cavea rodejava més de la meitat de l'orchestra i s'hi accedia per unes escales exteriors.
Al teatre grec hi havia unes entrades laterals descobertes el qual accedies a l'orquestra i la cavea.
La plataforma on actuaven els actors quan no estaven el cor era d'uns 3 o 4 metres d'altura i estava situada a la part anterior a l'escena.

TEATRE ROMÀ
En canvi, al teatre romà, les graderies s'aguantaven amb una estructura arquitectònica.
L'orquestra era semicircular i els actors no hi actuaven. També servia de seient de la gent important.
L'escena era tot el conjunt de l'escenari i estava elevat de la orchestra.
La cavea rodeja tot el semicercle de la orchestra i a diferència del teatre grec s'hi accedia per unes escales interiors (vomitori).
Hi havia uns passadissos coberts que donaven accés a l'orquestra. Damunt hi havia una llotja on hi anava la gent més important.
La plataforma, a diferència del teatre grec, era l'únic lloc on actuaven els actors i media 1,5 metres d'altura. Acostumava a tenir tres portes on es desarrollava l'obra.
El teatre romà, independentment del teatre grec, tenia un pòrtic en forma d' "U" i hi anaven els romans per veure les actuacios i avegades per menjar o per reunir-se.
Teatres romans a Espanya: Tarragona, Mèrida, Cadis, Cartagena, Còrdova, Ítaca, Màlaga, Saragossa, Sagunt i Clunia Sulpicia.

ORIGEN
L'origen del teatre grec és asiàtic i el primer teatre grec va ser a Atenes, on s'hi representaven per primera vegada obres teatrals públiques dedicades al déu Dioniso.

El teatre romà va sorgir del grec.

Etapes de la historia de Roma

EDIPO REY

Un oracle havia revelat que el fill de Layo, rei de Tebas, mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare: Yocasta.
Per evitar això, Layo va decidir abandonar el nen, just néixer, a una muntanya aprop de Tebas, el Citerón.
Uns pastors corints que vivien allà, el van agafar i el van entregar a Pólibo i Mérope, reis de Corint.
Mérope, que no podia tenir fills, va decidir fer passar per seu al nen .Li van posar Edipo, "el dels peus inflats", perquè com que estava lligat pels genolls a un arbre a la muntanya, tenia els peus inflats.

Edipo creix creient-se fill de Pólibo i Mérope, reis de Corint. Un dia, durant una discusió, Edipo, es ofès per un jove corint que li diu bastard. Edipo demana explicacions al seu pare, però ell no li revel·la que ha sigut adoptat.

Per descubrir la veritat, Edipo decideix anar a consultar al oracle de Delfos, el mateix que havia ja revel·lat al seu pare la desgracia del seu neixament.
L'oracle li diu que no tornés a Corint, perquè el seu destí era matar al seu pare i casars-se amb la seva mare.

Edipo no va voler regressar a Corint, on vivien els que creia que eren els seus pares. Marxa, i es dirigeix a Tebas.
Quan està de camí, es topa amb el seu verdader pare, però ell no ho sap. El rei Layo, exigeix que el deixi passar. De la discusó que els enfrenta, Layo es mora, cumplint així Edipo la primera part de l'oracle.
Quan Edipo arriba a Tebas, la ciutat està governada per Creonte, el germà de la reina Yocasta.
Tebas estava aterroritzada per l'Edfinge, un monstre amb cos, potes i urpes de lleó, cua de serp i cap i pit de dona. Devorava als tebans que no endevinaven l'enigma que els hi proposava.
L'esfinge havia sigut enviada per Hera a Tebas, per castigar a la ciutat pels assassinats de Layo, que havia estimat i violat a Crisipo, fill de Pélope.
Les muses li havien ensenyat alguns enigmes que diariament proposava als habitants de Tebas, i no conseguien resoldre'ls. Cada dia l'Esfinge devorava a un d'ells. Tebas serà lliure del monstre quan algú revel·lés l'enigma.
Creonte va prometre el trono de Tebas i la mà de Yocasra a qui resolgués l'engima.
Edipo, al arribar a Tebas, es va enfrentar a l'Esfinge i va resoldre els seus dos enigmes: "Quin és el ser que camina primer de quatre potes, després amb dos, i després amb tres i que es torna més dèbil segons tingui més potes?" RESPOSTA: És l'home; primer gateja quan és un nen, quan és adult camina i de vell camina amb un bastó. "Hi ha dos germanes de les quals una engendra a l'altre, i aquesta a la vegada engendra a la primera." RESPOSTA: És el dia i la nit.

Edipo encerta les respostes i es converteix en el rei, casant-se amb la reina Yocasta, la seva verdadera mare.
L'Esfinge es va suicidar tirant-se per un precipici.
I així es va cumplir la segona part de l'oracle: el matrimoni d'Edipo amb la seva mare. Tenen quatre fills: Eteocles, Polinices, Ismene i Antígona.

La peste negre arrassa Tebas i Creonte va a consultar a l'oracle de Delfos: la peste no pararà fins que no surti el nom del que va assassinar al rei Layo.

Edipo busca al culpable sense saber que era ell mateix; presiona a la gent perquè li diguin qui va ser el que va matar al rei Layo.
Un missatger arriba a Corint per comunicar que el rei Pólibo i li diuen a Edipo que no era el seu verdader pare, que ell va ser adoptat.
Yocasta, al saber que Edipo era el seu fill i que s'havia casat amb ell, no ho pot soportar i decideix suicidar-se.

Edipo abatut i horroritzat per el seu destí, es perfora els ulls amb una agulla de la seva dona, ja morta; i marxa de Tebas.