Teatre grec

El teatre grec es compon de:

Kolion: Eren les graderies on se situaven els espectadors. Estaven construïdes damunt d'una muntanya. Tenia fora semicircular i estava dividit en sectors: en vertical les escales, i en horitzontal , els passadissos. Al principi els seients de les primeres files estaven fets de fusta, i la resta sobre terra.

Orchesta: Ers la part més antiga del teatre. Era utilitzat pels cors i els rituals. Anteriorment al centre hi havia un altar on se sacrificaven les víctimes per al sacrifici per als déus, principalment per Dionís, però l'altar va ser disminuint de grandària fins a desaparèixer. Les obres ESBAN fetes a partir de 50 homres i nens.
En general tenia una forma circular amb 24 metres de diàmetre, situat al peu d'un vessant.

Skené: Era una plataforma allargada i estreta situada al costat de l'Orchestra per als actors. Amb el temps es va alçar uns tres metres sobre l'Orchestra; estava sostinguda per una columna. La mort d'un personatge Sempre ocorria fora de l'escena ja que era inpropiado mostrar una matança als ulls del públic. Van començar a utilitzar un teló perquè els actors poguessin ocultar darrere d'ell i canviar-se de vestuari.

Parodoi: Eren les entrades per als actors i els membres del cor. Eren dues entra que s'obrien entre la skené i la orchestra. Tenien una funció dramàtica.

Proskenion: Estava adornat amb columnes i estàtues. Era el lloc on actuaven els autors.

ORÍGENS:
Sembla que té una relació amb els ritus religiosos i en la religió.
Primerament feien celebracions religioses. Els personatges que feien coses i el públic estaven junts fent cercles al voltant de l'altar on es feien els sacrificis per Dionís. Més tard es van separar el públic models que feien els ritus. Un cop, un dels que estaven donant voltes en el cercle dels que feien els rituals, es va posar a sobre de l'altar que és el portaveu (corifeu). Com aquesta sobre l'altar, el cercle es transforma en semicercle perquè no ho veiessin d'esquena. El que anteriorment era la taula, es va convertint cada vegada més gran.
Es posen les diferents graderies i estades i l'altar queda a nivell de terra. A l'escenari només hi havia un actor. No actuaven dones, sinó que els seus papers els interpretaven homres. Tota l'obra s'interpretava amb màscares .
Se celebraven festes religioses: La Leneas, i la Dionisas, que es feien entre gener i marxo que equivalen al carnestoltes.
En cor eren 12, encara que després de convertir en quinze, però per evolució cada vegada el cor té menys importància.
Tots els autors escrivien drames, i potser amb tragèdia:

AUTORS:

Menandro: Va ser un comediògraf grec, el màxim exponent de l'anomenada comèdia nova (ambientació urbana, temes quotidians,  abandonament de temes heroics, desaparició del coro i l'escena). Les seves comèdies, en 5 actes, estan separades per intermedis.













Èsquil: Era un dramaturg grec i es considerat com el primer representant de la trègedia grega; també era poeta. Va néixer a Eleusis, Àtica i pertanyia a una familia noble i rica. Obres: Els perses, Els set contra Tebes i Agamèmnon.
           














Sòfocles: És una poèta tràgic. Va néixer a Colono, a prop d'Atenes i fill d'una familia acomodada. Obres: Èdip rei, i Antígona.















Eurípides: És un dels tres grans poetes tràgics grecs. Va néixer a Flía, Àtica.Es creu que va escriure 92 tragèdies, però només s'en conserven 19. Obres: Medea, Electra i Andròmeda.

Teseo i Ariadna: Una dona abandonada.

Ariadna és filla del rei Minos i Pasífae de Creta. El seu pare tenia en un laberint amb Minotaure. Com els atenesos havien matat un fill seu cada nou anys, set joves i set donzelles eren deborados pel Minotaure del labrinto. Però havien de matar-lo, i Teseu es va oferir per matar i el seu pare va estar deacuerdo. Quan anava per allí el seu pare li va donar un joc blanc per celebrar la victòria amb Minotaure i un altre negre, pel dol.
Quan va arribar a Creta Ariadna es va enamorar a primera vista d'ell i llavors ella li va oferir un cabdell (perquè no es perdés en el laberint i perquè pogués seguir el cabdell i trobar la sortida) i una espasa (per combatre amb Minotaure) a canvi de casar-se amb ella i treure-la de aquí.
Ella mai va veure Atenes perquè ell la va abandonar a la platja, a prop de l'illa de Nachos, de nit. A l'alba va veure que la nau partia cap a Atenes.
Per què la va deixar? Hi ha diferents versions : Perquè hi havia una altra dona, o perquè complia les ordres del seu déu. Quan Afrodita la va veure plorant i passant-ho tan malament, va anar cap on era ella i li va prometre un altre marit que serà Dioní, qui li regalo una corona bella plena de brillants, però no li va oferir la mortalitat, i ella vella, va partir.
Malgrat tot, ella seguirà enamorada de Teseu fins al final dels seus dies.
Quan Teseu arriba a Atenes, portava el joc negre i quan el seu pare el veu i veu que hi ha la vela negra , el seu pare es suicidia llançant-se al mar, i això dóna nom al mar Egeu.

Colonia Iulia Urbs Tarraco

L'antecedent de Tarraco, era la tribu dels cessetans, i el seu poblat íber s'anomenava Cesse. Tàrraco va sorgir de l'arribada dels exèrcits romans a la Península Ibèrica el 218 a.C per lluitar contra Anníbal, un cabdill púnic, i els caraginesos. Aquesta guerra és la anomendada Segona Guerra Púnica. Els íbers de Cesse van anar amb els cartaginesos i van vèncer als púnics, la qual cosa es van retirar d'allí. L'exèrcit romà instal·la el seu campament, i formen el Praesidium de Tàrraco (actualment encara es poden veure aquestes muralles).Aquest exèrcit estava dirigit per el General Escipió.
Podem dir, dons, que la ciutat va ser fundada per el poble etrusc. El nom Tàrraco prové de l'etrusc "Tarchu", nom d'una familia noble etrusca, la qual es diu que va ser la principal fundadora.
Hi van haver unes guerres civils pel poder de Roma i això va enriquir molt a Tàrraco com a ciutat clau i de gran importància estratègica.

A Itàlia hi havia una ciutat, a la costa del Lacio, amb el nom de Tarracina
H va haver unes guerres civils a Roma i això va enriquir a Tarraco. Juli Cesar va anomenar la ciutat com a: Colonia de Dret Romà a Tarraco. Més tard va ser anomenada Colonia Iulia Urbs Tarraco (CIVT). Es va convertir en la capital d'Hispania Citerior, i va ser la més important pel seu lloc estratègic.
La ciutat de Tarraco va tenir una firmesa urbana molt ràpida. La presència militar estable va compportar l'arribada no només de soldats, sinó també de comerciants i ciutadans romans que van anar a Hispania en busca de noves oportunitats.
L'extenció de la ciutat és d'unes 70 hectàrees. Estava envoltada per una muralla i estructurada en tres terrasses:
-La terrassa superior: es va construir un gran complexe arquitectònic destinat a ser el centre religios, polític i administratiu de la Hispania Citerior.
-La terrassa del mig i la inferior: s'hi situava el foro de la ciutat, el qual hi havia la basílica, un temple i altres edificis. També hi havia el teatre i un gran conjunt termal. Tots aquests edificis estavem rodejats de cases, seguint traçats ortogonals.

Teatre: va ser construït en l'època d'August, a finals del segle I a.C. sobre una sèrie de construccions anteriors, segurament portuàries. Estava situat a la part baixa de la ciutat. Conservava els tres elements essencials del teatre: cavea, orchestra i scaena (espai destinat a les representacions teatrals).

Actualment, només es mantenen les primeres cinc fileres de grades entorn de l'orquestra.

Circ: l'edifici va ser construit en època de Domicià, a finals del segle I d.C i es va edificar sobre el solar de l'antic praesidium, situat a la part alta de la ciutat. Va ser l'edifici públic amb més popularitat Era un espai acondicionat per a les curses de carros, amb una pista allargada, l'arena, dividida per una barrera, l'spina o eurypus. Mesurava 325 metres de llarg i 115 d'amplada.Al voltant de l'arena hi havia les graderies per al públic que estaven fetes amb opus caementicium i opus vitatum; hi havia també unes escales per poder accedir a nivells superiors.

Amfiteatre: era l'escenari de combats de gladiadors, caceres d'animals salvatges i altres espectacles. L'amfiteatre de Tarraco es va construir a finals del segle I o primera meitat del segle II a.C. Les seves mesures totals són de 109 per 86 metres i hi havia unes graderies construïdes damunt del pòdium per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres; cabien uns 14.000 espectadors. Estava situat fora del nucli urbà, en una zona de pendent que col·laborava a la consitència de la construcció i facilitava l'acústica.

Es va construir a l'actual plaça del Miracle.

Torre dels Escipions: és un monument funerari construït al segle I prop de l'antiga Via Augusta, a uns 6 km de la ciutat de Tarragona. 

Aqüeducte de les Ferreres (o Pont del Diable): era un aqüeducte romà que duia aigua del riu Francolí a la ciutat de Tarraco. És un dels aqüedictes més monumentals i més ben conservats de l'època romana.