Martiris divins, càstigs dels déus

IXIÓ

Ixió en la mitologia grega era un dels lapitas, i rei de Tessàlia. Es diu que era fill de Flegias, també se'l coneixia com a fill d'Ares, i fins i tot d'Antión. La seva mare era Perimelé. Va tenir una relació amb Néfele i van tenir un fill Centauro.

Ixión es conegut per haver estat el primer a assassinar a un membre de la seva familia: Deioneo. Ixion li va prometre un valuós regal si deixava que obtingués la mà de la seva filla Dia. Quan estaven celebrant el matrimoni, Deione li va demanar a Ixión el que li va prometre, i ell com que no ho tenia, el va agafar i el va llençar a una fossa on hi havia carbó ardent. Era tant greu el crim que havia comès que ningú el va voler purificar, com era costum. Zeus però, el va purificar, li va donar la vida eterna, i li va arrabassar la bogeria que tenia al haver comès aquest creim.

Zeus va convidar a Ixión a un banquet, i ell, va voler violar a la seva dona Hera. Ella ho va explicar a Zeus; i per comprovar que allò que li havia dit era cert, va agafar un núvol i li va donar una forma semblant a la de Hera. Ixión va caure al parany, i Zeus el va castigar lligant-lo de peus i mans a una roda ardent als inferns surant tota l'eternitat.

TÀNTAL
Tántalo en la mitologia grega era el rei de Frígida o del mont Sípilo en Lindia. Era fill de Zeus i de Pluto, filla de Cronos. Tántalo es va casar amb Dione, filla del Cel i de la Terra, i va tenir tres fills: Pélope, Níobe i Broteas. Era molt ric i famós. Els déus olímpics havien honrat a Tàntal, un mortal. Gràcies a la seva elevada familia noble i la seva íntima amistat, li van permetre menjar a la taula de Zeus i escoltar de què parlaven els immortals. Però el seu esperit humà,no va saber mantenir-se a 'altura d'aqeulla felicitat sobrehumana i va revel·lar als mortals els secrets dels olímpics; també robava nàctar i ambrosia de la seva taula i ho repartia amb els seus companys terrenals; va amagar el preciós gos d'or del temple de Zeus, i quan ell el va reclamar, Tàntal va negar haver-lo rebut, sota jurament. Finalment, va convidar els déus a un banquet, i, per posar a prova, va manar sacrificar el seu propi fill Pèlops, i amanir-lo i servir-lo a taula. Només Deméter, va menjar una espatlla de l'horrible menjar, mentre els altres déus, van tirar a un calder les parts desquartitzades del noi, i la parca Cloto li va donar una nova vida amb bellesa.

Tàntal havia superat la mesura de la seva maldat i els déus el van llençar a l'Hades, on va ser sotmès a terribles turments. Estava a un estany d'aigua on li arribava fins a la barbeta, i no onstant auxò patia una set devoradora, sense poder mai arribar a l'aigua que tenia tant a prop. Quan s'ajupia per agafar aigua amb la boca, l'estany s'assecava i tocava el terra; semblava com si algun dimoni ho hagués buidat. També tenia gana i darrere d'ell, a la riba de l'estany, hi haia fruiters amb branques que es corbaven sobre el seu cap. Veia pomes vermelles, magranes, peres sucoses, i oliver verdes, però quan intentava agafar alguna fruita, s'aixecava un ventmolt fort que apartava la rama molt lluny, tant lluny que no hi arribava. també tenia un terror de mort, ja que sobre sdeu hi havia una roca enorme suspesa en l'aire que amenacava en desplomar-se cada moment. Tàntal es va veure condemnat a patir.

SISIFO Sisifo era fill d'Èol i Enáreta. Regnava a Corint el qual havia estat fundada per ell. Va envoltar tota la ciutat en amb muralles per obligar als viatgers a pagar-li quan passaven per allí; això li servia per obtenir molts beneficis. Sísifo tenia un veí molt envejós, Autòlic, i un dia va robar-li els seus ramats. Sísifo no va poder fer res per recuperar-los. Després va tornar a desaparèixer el seu bestiar i ell va acudir a Autòlic acusant-lo de lladre i demostrant el que havia comès perquè entre els ramats hi havia moltes ovelles amb la llegenda "m'ha robat Autòlic" gravat a les peülles. Autòlic li va lliurar la mà de la seva filla Anticlea amb l''bjectiu de tenir una descendencia tant astuta com ell. Van tenir un fill, Odisseu.
La mort de Sísifo va ser a causa d'un càstig diví. La primera d'elles indica que Sísifo es portava molt malament amb el seu germà Salmoneo i el va voler matar i, per això, va consultar a l'oracle de Delfos. L'oracle li va dir que el que hauria de fer era unir-se amb Tir, la seva neboda, i donar-li molts fills. Aquesta mala intenció, hauria pogut provocar la seva mort. La segona es que Zeus  va raptar una vegada a Egina. Buscant-la, el seu pare, Asopo, va passar per Corint on va intentar que Sísifo l'ajudés a trobar-la. Davant d'això, Sísifo, que havia vist a Zeus escapar-se amb Egina, va indicar a Asopo que li diria el nom del raptor de la seva filla a canvi que fes néixer una font en els regnles de Sísifo, i així va ser. Zeus, molt enfadat per que havia fet, va condemnar a Sísifo a la mort, enviant-lo a Tànato. No obstant això, va conseguir encadenar-lo i es va lliurar dela seva pròpia mort, i amés, durant molt de temps, cap home més moriria. De nou va haver d'actuar Zeus per alliberar-lo de Tànato i llavors Sísifo va ser condemnat a mort. Sísifo va agafar la seva dona perquè quan morís no portés a terme els seguicis fúnebres. la seva dona així ho va fer i quan Sísif va arribar a l'infern es va queixar a Hades del que havia fet la seva família i li va demanar que li concedís tornar a la terra. Hades li va concedir tal desig a condició que tornés aviat. No obstant això, Sísif no va tornar en molt de temos. Finalment, Hermes, o potser, Teseu, el van tornar a l'inframón, on se'l va condemnar a un càstig cruel: havia de pujar una enorme pedra a una alta cima de l'inframón, i, quan gairebé estava apunt d'aconseguir-ho, li tornava a caure i la tenia que pujar de nou.