HISPANIA ROMANA - Vies

Via Augusta: va ser la via més llarga d'Hispània i té aproximadament uns 1.500 km i va dels Pirineus fins a Cadis, per les costes del Mediterrani. Aquesta via unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Avans de construir aquesta via, ja era una ruta natural coneguda des del segle VI a.C. anomenada Via Heraclea.

L'emperador August, entre els anys 8 i 2 a.C, va convertir aquesta via en una important via de comunicacions i comerç entre les diferents ciutats i províncies i els ports del Mediterrani; d'ell en sorgeix el nom de la via.

Aquesta via conectava amb la via Domícia al coll de Panissar. 

Representació de com es construia una via romana.
La via media 6 metres d'amplada, ja que era la distància justa perquè hi poguessin passar dos carruatges que anaven en direcció contrària, així no havien de disminuir la velocitat.

Via de la Plata: és una antiga via romana de comunicació que va desde Mèrida fins a Astorga (de sur o nord). Al principi, s'utilitzava per raons militars durant la guerra que van tenir amb els Lusitans.

L'origen del nom és incert, hi ha dues versions: la primera diu que ve de l'àrab "al-Balat" (el camí empedrat), i la segona diu que ve del llatí "Via Delapidata".

Més tard, es va començar a utilitza com a camí de peregrinació fins a Santiago de Compostela, desde el sud, ús que actualment encara es manté. També, un temps després, la via de la Plata es va allargar artificialment fins a Gijón (nord) i fins a Sevilla (sud), ja que així el recurregut arribava a ciutats de major importància.

HISPANIA ROMANA - Aqüeductes

Aqüeducte de Segovia: va ser construir a finals del segle I i principis del segle II. Aquest, condueix l'aigua desde Fuentefría (situat a uns 17 quilòmetres de la ciutat), fina a La Acebeda. Possiblement, podriem dir que és el millor aqüeducte i el més complet que queda de tots els que s'han construït en l'Imperi Romà, pel seu concepte, tamany i disseny.
L'aqüeducte reocórre 728 metres dins de la ciutat de Segovia. L'aigua passa per un canal, situat a la part superior, d'uns 0,30 metres d'ample i 0,30 metres de profunditat.

Aquest aqüeducte no és sempre recte, i hi podem distinguir diferentes parts a la secció elevada:
-Primera: medeix 65 metres i consta de 6 arcs d'uns 7 metres d'altura.
-Segona: medeix 159 metres i consta de 25 arcs d'uns 8 metres d'altura.
-Tecera: medeix 281 metres i consta de 44 arcs d'uns 12 metres d'altura.
-La última part és la més coneguda i consta de 86 arcs. Aquests arcs arriben a medir uns 30 metres d'altura (part més elevada de tot l'aqüeducte). 

Actualment s'han fet importantíssimes restauracions i conservacions de l'aqüeducte. És un monument Patrimoni de la Humanitat.

Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino

La colònia tenia el nom complet de Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino (IVL· AVG· FAV· PAT· BARCIN·
Colònia: Assentament militar de Veterans de guerra jubilats
Iulia: Fundada en honor a la gent Iulia Claudia, la qual pertany a l'emperador sota el mandat del qual s'aixeca aquesta colònia.
Augusta: Creada en temps d'Octavi August, primer emperador.
Faventia:  Per favor dels déus.
Paterna: Ciutat fundada pels descendents romans que vivien a Roma, considerats els pares.
Barcino: Nom romanitzat de l'antic poble d'origen ibèric assentat a Montjuïc

Els romans van arribar a la Península Ibèrica el 218 a.C.; van desembarcar a Empúries per convertir-la en una base de suport militar, amb un exèrcit comandat per Cneu Corneli Escipió. Allà es van haver d'enfrontar amb el cartaginesos per tal d'aconseguir el control del Mediterrani occidental. Abans de la seva arribada, aquests territoris estaven habitats pels Ibers.
Durant els segles III i II, els romans van anar avançant per tenir una extensió més gran de territori i van tenir contacte directe amb les civilitzacions d'ibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà. A mida que va passar el temps i a base de conquistes, aquestes poblacions van acabar sent romanes del tot. Bàrcino va ser una d'aquestes ciutats.
La ciutat de Bàrcino va ser fundada l'any 15 a.C. per l'emperador August. Estava situada sobre el traçat de la via Augusta, la carretera que ajuntava Roma amb tot el litoral mediterrani de la Península Ibèrica. Tenia la típica estructura romana: una forma octogonal i una distribució en quadrícula dels habitatges i els edificis que formaven la ciutat.Era de planta rectangular i estava rodejada per una muralla Bàrcino era quan ciutat petita comparada amb altres ciutats que hi havia a la península. En seva màxima esplendor demogràfica va tenir 2.000 habitants.

L'espai interior estava creuat per dos carrers principals, el cardo maximus i el decamus maximus. on e screuaves aquestes dues vies, hi havia el fòrum (plaça pública de la ciutat on hi havia els edificis de significació política i religiosa), el temple i la basílica.
Les ciutats romanes estaven molt ben planificades i la seva construcció tenia uns plànols detallats i precisos. A les vies d'entrada s'hi trobavem els espais funeraris.

PARTS:

Fòrum: és l'espai central de la ciutat, el lloc on es creuen els dos carrers principals; l'àrea on es concentraven els espais i les construccions dedicades als negocis, la justícia o les reunions de les autoritats de la ciutat, amb edificis com la Curia o la Basílica. Aquí s'hi alçava un gran temple construit a final del segle I i començament del II, dedicat a August.

Temple d'August: estava dedicat a August. Era un edifici de planta rectangular, sobre pòdium, hexàstil i perípter. Les ceremonies no es feien a l'interior del fòrum sinó a l'exterior. A més a més, estava precidit per dos temples menors més.

L'Aqüeducte: eren les canalitzacions que conduïen l'aigua potable a les cases de la ciutat. S'aixecaves sobre fileres d'arcs de mitja punta per salvar els desnivells que hi havia al terreny. Barcino constava de dos aqüeductes que portaven l'aigua des de la porta decumana de la ciutat a ñ'actual "Plaça Nova". L'aigua es distribuïa mitjançant conductes i canonades de plom. Les aigües residuals eren conduïdes fora de la ciutat a través d'una xarxa de clavegueram.

Necròpolis: era el cementiri de les ciutats romanes. Els cementiris romans estaven situats fora del recinte emmurallat. Les tombes es col·locaves al llarg dela camins , a prop de la ciutat i acabaven a les portes de la ciutat.Hi havia monuments de dfierentes mides i tipos, i alineats paral·lelament al camí.

La muralla: la ciutat de Bàrcino estava envoltada per una muralla que va ser construïda al segle I, poc després de la fundació de la ciutat. Més tard, entre els segles IV i V, va ser reforçada donant més amplada als murs i afegint un conjunt de torres al seu voltant.
La muralla tenia quatre portes que coincideixen amb els accessos als dos principals de la ciutat, el cardo maximus i el decumanus maximus.
Va tenir dos recintes emmurallats, el primer dels quals va ser en el moment de la fundació de la ciutat; i les segones que són les que actualment es poden veure, datades a finals del segle III.

Les termes: es situaven molt a prop de fòrum; també es podien dir banys públics. Les termes eren per als romans, més que edificis destinats a banys i a l'exercisi físic, eren llocs de reunió i relaxació.
Constaven normalment d'un gimnàs, que podia estar a l'aire lliure o en sales; també hi havia sales de massatge.